El document que dóna fe dels primers mil anys d'història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal.la de la Seu d'Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d'Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d'Urgell. El document és, per tant, d'una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la diòcesi d'Urgell. Això vol dir que aleshores els nostres entorns ja estaven habitats. El bisbat d'Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als Comtes de Barcelona, les quals les van cedir després com a feu senyorial.

El document té forma de pergamí de grans dimensions i es troba avui dia a l'Arxiu del Museu Diocesà de La Seu d'Urgell, on es va conservar durant segles. L'any 1925, per evitar que es degradés, la butlla va ser enviada als tallers del Vaticà, on es va fer un minuciós treball de restauració, després de ser estudiada per l'especialista alemany Paul Fridolin Kehr, que aquell mateix any va fer-ne una edició comentada a Berlín.

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, el Centre d'Estudis del Bages i la Universitat Politècnica de Catalunya en la seva delegació a Manresa van signar el dia 1 de març del 2001 el conveni de col·laboració per a l'organització de la XLIV (44) ASSAMBLEA INTERCOMARCAL D'ESTUDIOSOS, que es va celebrar a Sant Vicenç de Castellet del 20 al 21 d'octubre del 2001.

La candidatura del municipi de Sant Vicenç es va presentar el dia 5 de novembre del 2000 i va ser aprovada per unanimitat en l'acte de clausura de la 43ena edició de l'Assemblea que es va celebrar l'any 2000 a Martorell.

L'objectiu de l'Assemblea d'Estudiosos, que es celebra des del 1950 de forma itinerant arreu dels Països Catalans, és integrar i ampliar l'oferta cultural i l'abast temàtic a desenvolupar dins l'àmbit científic i d'anàlisi i incorporant les àrees del coneixement científic, tecnològic i econòmic. El tema de "El Llobregat, gent i territori" ha estat l'eix central de costat amb la celebració del Mil·lenari.

La 44ena Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos es va desenvolupar amb un èxit absolut a l'IES Castellet. L'organització de l'Assemblea va ser a càrrec de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, del Centre d'Estudis del Bages i de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC). L'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos va comptar també amb la col·laboració de la delegació del Bages del Col·legi de Doctors i Llicenciats i de la Institució Catalana d'Història Natural.

L'àmbit temàtic es va dividir en tres seccions, representades per les tres ponències de l'Assemblea:
*Àmbit Econòmic i Estructura Territorial: "L'entorn del Llobregat, una perspectiva d'integració territorial", a càrrec de Jordi Ludevid, president del Col·legi d'Arquitectes, delegació Bages-Berguedà, i J. Sabaté, professor Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica.

*Àmbit Social i Humanístic: "Patrimoni Industrial del Llobregat, propostes d'actualització i visió de futur", a càrrec de Rosa Serra, directora del Museu de la Mineria de Cercs, vinculada a l'àmbit de Recerques del Berguedà.
*Àmbit Ecològic i de Recursos Naturals: "Grans obres per a un gran riu: el Llobregat", a càrrec de Joseph Mª Casas i Sabata, Catedràtic d'enginyeria química de la UPC i Màster en Gestió Ambiental.

El perquè de l’espectacle
“Castellet, memòria mil·lenària” es va començar a gestar l'abril del 2001, quan en una trobada entre l’Ajuntament i les entitats culturals locals es va acordar impulsar un espectacle, sense precedents al municipi, com a cloenda dels actes que Sant Vicenç va celebrar al llarg del 2001 per commemorar el mil·lenari de la població.

El consistori va decidir, llavors, encarregar-ne la direcció a Joan Maria Segura, actor santvicentí, que a partir del mes d’abril va començar a constituir l’equip que al llarg dels mesos següents ha anat donant forma aquest espectacle en tots els seus vessants. El guió de l’espectacle el signen el filòleg David Sanz i el periodista David Bricollé, i el compositor i director musical és Xavier Mestres

El contingut
“Castellet, memòria mil·lenària” va ser concebut com una síntesi d’aquests mil anys d’història de Sant Vicenç, però partint de dos elements bàsics: d’una banda, elaborar un guió que es pogués materialitzar damunt d’un escenari i, de l’altra, posar-lo al servei de les disciplines artístiques que desenvolupen les entitats locals. El resultat d’aquesta combinació és un espectacle que en contingut i en execució té un segell santvicentí cent per cent, però que visualment és absolutament obert a tothom.

Aquesta història mil·lenària s’explica i s’expressa a partir de 10 elements (que, com el 1.000, és una xifra rodona) que han marcat d’una manera especial i específica aquesta porció de territori al llarg de tot aquest temps, que hi han deixat una empremta, una marca identificativa.

Com s’expressa
L’espectacle no és una obra de text, però sí que parlem d’un muntatge homogeni de principi a final, en el qual es combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d’imatges, entre altres elements.

La representació de “Castellet, memòria mil·lenària” suposarà la participació d’unes 300 persones, a dalt i a baix de l’escenari. Tant els textos, com les lletres de les cançons, la música, la coreografia i l’escenografia són originals i específiques d’aquest espectacle.

Els 10 elements
* Castellet: L’origen, el ‘far’ de referència. La constància escrita d’aquest nom en un document datat l’any 1001 (vegeu-ne informació annexa) és el motiu de celebració del mil·lenari. Però, a més, és l’element característic de la població, el que ha presidit aquests mil anys d’història i el que ha acabat donant nom a Sant Vicenç. A Castellet s’hi barreja la història i la llegenda, i és en format de llegenda com es recrea dalt de l’escenari.

* Vallhonesta: Un dels primers nuclis de població i punt de referència del camí ral que anava de Manresa a Terrassa, principalment per la proximitat de l’hostal de Sant Jaume. Abans terra de traginers i de bandolerisme, ara lloc emblemàtic per als santvicentins.

* La vinya: Els ceps van dominar durant segles, abans de l’arribada de les grans fàbriques, les terres d’aquesta contrada. De fet, les vinyes es van estendre ocupant grans hectàrees de terreny a Sant Vicenç fins a principi del segle XX, però va anar sucumbint a mans de la fil·loxera (finals del XIX) i, sobretot, de la industrialització, que va arrabassar la mà d’obra al camp.

* El riu Llobregat: La força motriu, el factor clau per a l’arribada de les gran fàbriques del tèxtil.

* El tèxtil: El motor de formació i de creixement que, veritablement, ha acabat donant forma al poble que ara coneixem com a Sant Vicenç de Castellet. El trampolí d’un període de puixança econòmica, d’horaris i salaris, però també de grisor.

* La pedra: L’explotació de la pedra ha estat un altre dels grans motors econòmics de Sant Vicenç i un factor d’arribada i d’arrelament de persones a aquesta població. És, a més, un dels elements que ha donat un segell identificatiu a Sant Vicenç. En l’espectacle, juntament amb el riu i el tèxtil, formen un bloc comú, el de la industrialització.

* El tren: Ha estat un dels sinònims de progrés, de salt endavant, d’obertura al món, i una de les palanques que va acabar de donar un impuls al ràpid creixement industrial. A Sant Vicenç, però, el ferrocarril es va convertir en tot un món en si mateix, ja que durant anys va ser un punt clau de la xarxa ferroviària per les seves instal·lacions (dipòsit d’aigua, plataforma de canvi de màquines) i per l’activitat que generava.

* L’associacionisme: El ràpid creixement de Sant Vicenç com a poble, a l’ombra de la industrialització i el progrés, va generar també la prematura, ràpida i abundant proliferació d’entitats culturals, socials, esportives i polítiques que van ajudar a la seva cohesió. Un tret que encara es manté molt viu.

* L’Ateneu: Va ser una sala que, especialment a mitjan segle XX i fins arribar a la dècada dels 70, va popularitzar el nom de Sant Vicenç fins i tot més enllà de la comarca. Els balls, les actuacions de grups i cantants de primera línia van convertir l’Ateneu en un espai emblemàtic.

* El Pont: Ha estat un dels grans cavalls de batalla de Sant Vicenç durant el segle XX, i encara ho continua sent. És la metàfora de l’obstinació, de la lluita per evitar l’estancament.


Qui ho va fer possible
- L’espectacle el van posar en escena les entitats culturals santvicentines: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l’Escola de Dansa, la Societat Coral l’Estrella, la Coral de l’Esplai d’Avis, l’Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l’Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters.

- La part musical va comptar amb l’actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d’una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l’actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez.

- En l’escenografia va destacar la presència de diferents creacions plàstiques d’una quinzena d’artistes santvicentins.

El mil·lenari
El document que dóna fe dels primers mil anys d'història documentada al municipi és una butlla papal en papirus que data del mes de maig del 1001, en la qual el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al Bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, i els seus successors. Aquell any el comte d'Urgell, Ermengol I i el bisbe Sal·la van viatjar a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i possessions del bisbat d'Urgell. El document és, per tant, d’una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat ja al segle deu de la diòcesi d'Urgell. Això vol dir que aleshores els nostres encontorns ja estaven habitats. El bisbat d'Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als comtes de Barcelona, els quals les van cedir després com a feu senyorial.

Aquest és el principal motiu pel qual l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va impulsar amb la implicació de tots els santvicentins la concentració d'esforços en explicar i donar a conèixer el passat o principi de Sant Vicenç de Castellet, com a reafirmació del present i sobretot com a element de confiança en el futur del municipi. Durant l'any 2001, any del Mil·lenari, s'hi van concentrar la major part dels actes de commemoració amb un ampli programa d'actes que va comptar amb una total implicació de les entitats del municipi. L'objectiu es va aconseguir: fer realitat la identificació de tot el poble en la commemoració d'aquesta principal efemèride.

Els principals eixos de la celebració del Mil·lenari han estat: el producte típic de Sant Vicenç de Castellet (Pedres i Lloses), la celebració a Sant Vicenç de Castellet de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya, a banda d'altres aspectes temes destacats com ara el Llibre del Poble, o la creació de la pàgina web municipal ( www.santvi.net ).