Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s’uneixen a l’anomenat coll d’Estenalles.

Des de 1972, el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d’ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, ampliat l’any 1982 fins a 9.638 ha. Actualment, després d’una darrera ampliació de protecció, el Pla especial arriba a les 13.693 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa. I al Vallès Oriental, Granera [veure mapa del parc natural].

La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal.

L’extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet és el que forma part del Parc de Sant Llorenç, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta.

L'agregat rural de Vallhonesta, presidit per la singular església romànica de Sant Pere, és la porta d'entrada santvicentina al parc natural. A peu del Camí Ral, que va unir fins a mitjan segle XIX Manresa amb Barcelona a través del Vallès, l'antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d'origen romànic, és un dels conjunts patrimonials més destacats de Sant Vicenç.

També destaca l’àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres per la seva funció de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat.

Més informació sobre el Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Diputació de Barcelona): www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm

Montserrat

El Massís de Montserrat té uns 8 quilòmetres de longitud i un desnivell, entre el cim de Sant Jeroni (1.236 m) i el llit del riu Llobregat, de més de mil metres. Està situat als límits entre el Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, i forma part de la serralada Pre-litoral catalana. Va ser declarat parc natural el 29 de gener del 1987, després dels incendis forestals de l’any anterior. L'àrea catalogada ocupa una extensió de 3.630 ha.

El singular relleu de la muntanya, format per monòlits arrodonits de conglomerat calcari, és el resultat de l'erosió diferencial produïda en l'entorn del massís. El posterior desgast de la roca per l'aigua ha escolpit la seva capriciosa geomorfologia. S'hi han inventariat més de 1000 espècies botàniques, i entre les espècies animals destaquen especialment les que habiten les nombroses coves i avencs que l'aigua ha excavat a la roca calcària.

El lligam de Sant Vicenç de Castellet amb la muntanya de Montserrat és molt intens, ja que la proximitat entre tots dos ha propiciat històricament una relació contínua. Un dels seus trets més destacats ha estat l’excursionisme, a banda de la projecció religiosa i cultural del monestir.

El sender de gran recorregut GR-4, que enllaça Montserrat amb Puigcerdà, travessa gran part del terme de Sant Vicenç, amb vistes excepcionals sobre el massís, com la que es pot obtenir des del serrat de la Beguda. També el camí romeu que unia Manresa amb Montserrat passa per Sant Vicenç.

Des de Sant Vicenç s'hi pot arribar també en tren. La línia dels FGC hi té dues parades, la de Monistrol-Vila i la de Monistrol-Aeri. En aquesta última es pot agafar l'Aeri de Montserrat fins als peus del monestir. En vehicle propi s'hi arriba seguint la carretera C-55 en direcció a Barcelona fins a Monistrol de Montserrat, on hi ha el trencall que porta directament al monestir.

- Abadia de Montserrat: www.abadiamontserrat.net
- Parcs naturals de Catalunya: www.parcsdecatalunya.net

Senders GR

Dos GR, o senders de gran recorregut, permeten conèixer Sant Vicenç de Castellet: el GR-4 i el GR-5.

El sender GR-4 travessa el terme municipal d’oest a est. Venint de Montserrat passa pel monestir de Santa Cecília i per Sant Cristòfol, i entra a Sant Vicenç pel serrat de la Beguda, des d'on es poden contemplar unes bones panoràmiques de les valls de les rieres de Marganell i Castellet. El sender passa als peus del turó de Castellet i prop de les Muntanyes Russes, travessa el Llobregat i entra al nucli urbà. Sortint del nucli per les Roques Altes, el GR-4 segueix en direcció est, travessant l'autopista prop de ca l'Ardèvol i enfilant-se pel vessant solell del serrat de les Guineus, deixant a mà dreta cal Soler de les Teules.

S'arriba al coll on hi ha cal Noguera i cal Miqueló, amb esplèndides vistes de Montserrat, i en pocs minuts a Sant Pere de Vallhonesta. Es baixa cap al torrent del Rubió, passant arran de la font de la Llebre, es travessa la barriada i se segueix falda amunt fins a l'hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, on s'enllaça amb el camí ral del coll de Daví (que enllaça Barcelona i Manresa).

El GR-4 continua llavors cap al Pont de Vilomara, Sant Benet de Bages i fins a Puigcerdà. Per aquest sender Sant Vicenç queda equidistant aproximadament dels monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages (a unes 5 hores d'ambdós llocs)

El tram del sender GR-4 que travessa Sant Vicenç permet conèixer sorprenents vestigis històrics. Aquests són els més destacats:

• Castell i santuari de Castellet. De l’antic castell es conserva la torre de planta quadrada, erigida el segle XIII. L’església va ser constrïda el segle XII i modificada a finals del XIX. Es conserva una talla romànica de la Mare de Déu.
  

• Ermita de Sant Pere de Vallhonesta. Romànica. L’absis, amb arquacions llombardes, i l’inici de la nau són del segle XI. La resta del XII-XIII. Singular campanar d’espadanya amb quatre obertures. A l’interior s’hi conserva un sarcòfag romànic.
  

• Hostal i ermita de Sant Jaume de Vallhonesta. El més important hostal del camí ral de Barcelona a Manresa. Actualment en ruïnes. L’ermita és d’origen romànic i va ser restaurada el segle XV.
  

• El sender GR-5, tot i que no arriba a entrar al terme de Sant Vicenç, és també una bona manera de conèixer l'entorn natural del municipi. Aquest sender connecta Sitges amb Canet a través dels parcs naturals del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montseny i el Montnegre-Corredor. Al coll del Correu (Rellinars) enllaça amb el camí ral, que condueix a Sant Vicenç passant pels Hostalets del coll de Daví i pel coll de Gipó. Trobareu informació detallada sobre aquests i altres senders a la web Ser-Info-Sender