Història
La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat així ho demostren. També s’han trobat a Castellet alguns fragments de terrissa que daten de l’època ibèrica.
Les restes més importants trobades a Sant Vicenç de Castellet són les que vénen de la romanització: la vil·la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí, però estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.
A l’edat mitjana, el petit domini de Castellet, documentat des de principis del segle XI, va anar passant per les mans de diferents senyors. Les pestes del segle XIV van reduir-ne la població, i en conseqüència l’agricultura. A la quadra de Vallhonesta, en canvi, l’activitat agrícola, centrada sobretot en el conreu de la vinya, va ser molt important. També ho van ser les activitats relacionades amb el pas del camí ral que unia Barcelona amb Manresa.
A mitjan segle XIX s’inicien els canvis que marcarien el creixement de Sant Vicenç de Castellet, amb la incorporació de la indústria tèxtil, un sector que encara avui dia predomina malgrat la recessió. A partir de la segona meitat d'aquell segle es van instal·lar a Sant Vicenç les primeres indústries, aprofitant la força hidràulica del Llobregat. L’any 1867 es construeix el canal industrial que dóna una empenta definitiva a la indústria de la zona, la qual es consolida amb l’arribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924).
L’estació ferroviària de Sant Vicenç de Castellet es converteix en un punt estratègic del traçat Barcelona–Lleida–Saragossa, fet que impulsa el creixement de la població, que passa dels 200 habitants del 1.867 als 3.037 de l’any 1930. En aquest sentit, la construcció l'any 1917 del dipòsit de màquines va ser fonamental per al desenvolupament socio-econòmic del municipi.
L'activitat industrial, en especial el tèxtil i l'extracció de la pedra, van marcar el desenvolupament de Sant Vicenç durant el segle XX. En l'actualitat les bases econòmiques del municipi combinen la implantació industrial i la prestació de serveis.
