Història

Al costat de la torre trobem l'ermita de la Mare de Déu de Castellet, construïda al segle XII i restaurada el 1884. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet. L'any 2000 es va celebrar el 50è aniversari de la seva entronització.

Just a sota del turó trobem les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per marges de coloració blavenca. Aquesta zona ha estat tradicionalment un espai de lleure per als veïns de Sant Vicenç de Castellet

Restauració i rehabilitació

L'any 1999 es va observar un agreujament molt important en les esquerdes que ja s'havien detectat al turó de Castellet. El procés d'erosió de la base s'havia accentuat tant que podia fer perillar l'estabilitat de les construccions situades al damunt. És en aquest moment que es decideix que cal una actuació urgent per evitar la pèrdua d'aquest important patrimoni cultural del municipi. El principal escull es troba en saber qui ha de realitzar les obres i assumir-ne el cost.

El turó i les edificacions que acull eren propietat del Bisbat de Vic qui va manifestar la necessitat de l'actuació però a l'hora la impossibilitat d'assumir el cost econòmic que això suposava però va oferir cessió de Castellet al municipi a canvi que l'ajuntament assumís el projecte de restauració del turó amb els seus propis recursos. Mentre s'estudiava aquesta possibilitat, l'ajuntament decideix que la prioritat és la restauració del turó i busca els recursos econòmics per fer-hi front. D'entrada l'any 2000 s'acorda en sessió plenària destinar un 10% dels ingressos que genera l'ajuntament fruit dels permisos d'obres que es tramitin a la restauració de Castellet.

Iniciades les primeres obres es veu la necessitat d'una actuació sobre les edificacions i sobre tot el conjunt per poder fer un espai de lleure per al poble.

Actuacions sobre el turó

Els problemes que presentava Castellet es centraven a la part més alta de la muntanya, just a la base de la torre i de l'ermita. Aquest turó és un pujol format per una franja de roques estratificades dipositades sobre una base argilosa. Els efectes de l'erosió afectaven especialment algunes roques en les que es va obrir unes grans esquerdes mentre altres roques van acabar caient del seu assentament.

L'ajuntament va encarregar un projecte d'actuació sobre el turó que plantejava dues intervencions. A la part de les roques es proposava sanejar-les i posar-hi ancoratges per relligar-les i impedir que s'obrissin més . Per frenar l'erosió de la base, arenosa i molt erosionada, es va plantejar fixar-la amb un mallat i formigó projectat per a que no es continués descalçant. El cost de les obres es va estimar en uns 112.000€ (17.000.000 ptes). Des del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat van arribar les primeres aportacions que es van complementar amb les de la Diputació de Barcelona.

Actuacions sobre les edificacions, l'ermita i la torre

Les primeres actuacions es van iniciar el mes de setembre de 2001 al turó. Paral·lelament es realitzaven estudis sobre l'estat de les edificacions. Aquests van detectar greus anomalies en l'ermita que la posaven en perill. Es constata l'aparició d'importants esquerdes a la volta interior, especialment significativa una de cinc centímetres d'amplada que resseguia la meitat de la nau a la qual s'afegeixen altres de més petites que es concentren, principalment, en un dels costats.

Els experts que van realitzar el estudis arquitectònics determinen que el problema tenia el seu origen en un defecte a la base d'una de les parets de pedra laterals, la que es troba al costat dret de l'entrada de l'ermita. El fet de no tenir un fonament en bones condicions, afegit a la pressió que li exercia la volta havia provocat que aquesta paret s'anés bombant progressivament i que com a conseqüència d'això l'ermita s'anés obrint pel mig.

Feta l'anàlisi del problema es va plantejar l'actuació centrant-la en tres punts principals. D'una banda s'ha construït un contrafort de pedra per sustentar la paret. Posteriorment s'ha instal·lat una anella interior per garantir la subjecció de la paret i la volta i finalment, s'ha aixecat tota la teulada per reforçar i formigonar de nou la volta.

Un espai de lleure

Al turó s'han fet altres intervencions per tal de potenciar tota la zona com un espai de lleure. Es construeixen dues petites escales amb travesses de fusta per accedir a dues de les zones exteriors de l'ermita.

S'ha netejat i enjardinat el pla més elevat del turó (lloc on es col·loca cada any el màstil amb la senyera coincidint amb l'Aplec de Castellet, la Diada de l'11 de Setembre) i a més s'ha equipat amb una desena de bancs. Des d'aquest indret es pot contemplar una vista privilegiada del poble i de tot el Bages Sud.

El conjunt històric i arquitectònic ara restaurat es podrà contemplar a la nit gràcies a la il·luminació ornamental que s'ha instal·lat amb 14 projectors de llum, deu dels quals il·luminen l'ermita per tres dels quatre costats mentre els altres quatre fan el mateix amb la torre.

Per a l'execució d'aquesta obra s'ha comptat amb l'ajut de la Diputació de Barcelona.

Conveni de cessió al municipi

Mentre es mantenien les negociacions el consistori va anar buscant vies de finançament per a les actuacions. Les negociacions amb el Bisbat es van dur sempre amb molt bona entesa i el 13 de març de 2003 es va procedir a la signatura del conveni de cessió de Castellet al municipi essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parròquia de Sant Vicenç, Miquel Codina.